Festival Terrer 2018

Música i espai per In Nomine

20 desembre 2018

JAUME AMIGÓ, ARQUITECTE RENAIXENTISTA

El programa que proposem com a celebració dels 500 anys del naixementde Jaume Amigó es basa en la música que es feia en el seu temps. Farem un passeig per la música vocal dels Mestres de Capella de la Catedral de Tarragona durant el segle XVI alternant-la amb música instrumental italiana per a les violes de gamba.

La relació de Jaume Amigó amb la música passa a través de l’orgue de la Catedral de Tarragona. Va ser ell qui en va fer la traça (dibuix) de la façana amb els consells de Pere Alberch Vila, organista de la Catedral de Barcelona. També construí un espai sobre la volta per a les manxes de l’orgue. Com que els constructors del nou orgue estaven acabant el de Santa Maria del Mar en aquells anys, hi trobem moltes semblances.

Una de les formes de difusió de la nova música va ser el de la impremta. I Catalunya en fou pionera a la península. Tot i així la producció fou molt escassa i es concentrà a Barcelona de la mà d’impressors vinguts d’alemanya. Però dos d’ells tenen relació amb aquesta historia: Pere Alberch Vila i Nicassi Çorita. Del primer ja hem dit d’on era organista. Publicà dos llibres de Madrigals espirituals el 1560 i el 1561 amb el títol “Odarum spiritualium musica, et per elegante concentu compositarum…Barcinone 1560” el segon “Odarum (quam vulgo madrigales apellamus)….Barcinone 1561.”

Nicassi Çorita fou Mestre de Capella de la Catedral de Tarragona entre els anys 1571 1585,i el 1584 publicà a Barcelona un llibre de Motets, “Motectorum quæ partim quaternis, partim quinis vocibus concinantur. Barcinonæ 1584.” El tercer compositor que edità alguna de les seves obres fou Joan Brudieu, Mestre de Capella de la Seu d’Urgell, que publicà també a Barcelona uns madrigals: “De los madrigales del muy reverendo Ioan Brudieu… Barcelona 1585.”

Tota aquesta música s’inspirava en la que es feia a Itàlia i per tant introduïa un estil nou a casa nostra de la mateixa manera que feu Jaume Amigó amb el llenguatge arquitectònic, que anà a buscar en els tractats d’arquitectura italians i directament Itàlia en els seus viatges.

Altres Mestres de Capella de la Catedral de Tarragona foren Melcior Robledo (1566-69) i Joan Pau Pujol (1593-95) dels que també n’oferim alguna obra.

I nosaltres també hem anat a buscar a Itàlia la música instrumental que a casa nostra no teníem (a part de la d’orgue) per tal d’il·lustrar els models que eren vigents en aquell país i que poc a poc es van anar introduint Catalunya.

Entrades disponibles a:

Entradium.com